dilluns, 28 de febrer del 2011

Activitat 3: treballem la forma sonata
a) Escriu en el teu bloc l'esquema de la forma sonata tal i com l'hem treballat a classe.

| (Introducció) | Exposició       | Desenvolupament       | Recapitulació      | (Coda) |
                               
|                      |     I --> V       | modulacions......V      |      I  --> I          |      I      |
                 
|                      |        A            |             B                    |            A'          |             |
                        es crea tensió s'intensifica la tensió   es resol la tensió            
Activitat 4:
A classe hem treballat l'obra Eine kleine Nachtmusik (KV. 525)... Sitúa l'obra en la vida de Mozart (on la va fer, amb quines altres composicions coincideix, curiositats, etc.), després inserta el vídeo en el teu bloc, mira'l bé i respon les preguntes següents (també pots consultar les teves partitures):


 b) Instrumentació: quins instruments toquen...
   els instruments de corda: el violi, violoncel, viola i contrabaix
c) De quin segon a quin estan les següents parts?
  • Tema A (exposició, 1r cop) 00:01-00:11
  • Tema b1 (exposició, 1r cop) 00:22-00:30
  • Tema b2 (exposició, 1r cop) 00:30-00:36
  • Desenvolupament 01:43-3:19
  • Pont (reexposició) 04:06-04:16
  • Coda final (reexposició) 05:30-06:00
d) En quins temes està basat el desenvolupament?
e) En la coda final hi ha un petit joc musical. En què consisteix?
intenta tornar al principi del tema, però canvia algunes notes. Mozart era molt gracios i volia cridar l'atenció aixi.

dissabte, 26 de febrer del 2011

EL CLASSICISME (I): LA MÚSICA INSTRUMENTAL 1

Activitat 1: llegeix el text precedent i fes en el teu bloc les activitats següents: 
  • Explica la diferència entre "monarquies absolutes" i "despotisme il·lustrat". 
  • La monarquia absoluta és aquell sistema de govern basat en el principi de què el sobirà (rei, emperador, tsar,...) ostenta el poder polític absolut i edespotisme il·lustrat és la forma de govern característica a l'Europa del segle XVIII i que hom podria resumir amb la frase de "tot per al poble però sense el poble". 
  • Explica el significat de la frase "tot per al poble però sense el poble".
  • significa que el gobern ho fa tot per el poble però sense contar amb ell ni amb la seva opinió.
  • Observa el següent vídeo, inserta'l en teu bloc i escriu les seves idees principals.

          
Explica la ilustracció. Els fliosofs van criticar les formes del gobern,  moltes persones van lluitar per les ideas i a França van establir una república. 


Activitat 2: busca en el teu llibre les definicions de le següents formes musicals i escriu-les al teu bloc.

  • Sonata clàssica: És una composició musical per a un instrument solista o conjunt instrumental de cambra, normalment en diversos moviments. Tota una serie de formes i procediments compositius des del segle XVI fins a les experiències més rupturístiques de l'actualitat van rebre el nom de "sonata".
  • Simfonia clàssica: És –en el seu sentit més habitual i extens- una peça musical, més aviat extensa, normalment composta per a ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments. Simfonia no es refereix a una forma musical específica, sinó un gènere de la música orquestral per a ser escoltada preferentment a la sala de concerts.
  • Concert clàssic: 
  • Quartet de corda clàssic: És un conjunt instrumental de quatre instruments de corda, normalment dos violins, una viola i un violoncel, o bé una peça musical escrita per a aquest conjunt.

MÚSICA I ESCENA

Fixa't en la fotografia. De quin musical es tracta? Fes un petit resum de l'argument del musical. En quin altra obra està inspirat? Inserta  també un album de picasa amb els principals personatges i els seus noms en e teu bloc.
El musical es el de West Side Story. L'argument està basat en la història de Romeo i Julieta, de William Shakespeare, però adaptada als temps moderns: dues bandes de joves, els sharks, immigrants porto-riquenys, i els jets, nord-americans blancs, estan enfrontades. El conflicte sorgeix quan María, porto-riquenya, i Tony, nord-americà, s'enamoren.

dimecres, 23 de febrer del 2011

MÚSICA I ESCENA

Stephen Sondheim: Stephen Joshua Sondheim, nascut el 22 de març de 1930, és un compositor i lletrista estatunidenc, especialitzat en el gènere del teatre musical. Va néixer a Nova York, criant-se a l'Upper West Side de Manhattan, i després a una granja de Pennsylvania, després que els seus pares es divorciessin. Mentre que vivia a Nova York, assistí a la Ethical Culture Fieldston School. La infància de Sondheim, al sí d'una família acomodada que vivia en un apartament del Central Park West, ha estat retratada com solitària. Es graduà a l'acadèmia militar de Nova York al 1946. Principals musicals: Saturday Night, West Side Story, Gypsy i Invitation to a March.


Leonard Bernstein: (Lawrence, Massachusetts, 25 d'agost de 1918 – 14 d'octubre de 1990), va ser un compositor, pianista i director d'orquestra estatunidenc. Va ser el primer director d'orquestra nascut als Estats Units que va obtenir èxit i reconeixement internacional.Bernstein va nàixer a Lawrence, Massachusetts, el 1918 en una família jueva procedent de Rivne actual óblast de Rivne Ucraïna. La seua àvia va insistir en posar-li el nom de Louis, però els seus pares sempre el van anomenar familiarment Leonard, nom que ell també s'estimava més. Va canviar oficialment el seu nom, de "Louis" a "Leonard", als setze anys. Principals musicals:  Peter Pan,  Un dia a Nova York, Wonderful Town i The Race to Urga.

dimarts, 22 de febrer del 2011

MÚSICA I ESCENA

 Busca les definicions d'aquests gèneres al teu llibre o a internet i posa-les al teu bloc. 
Sarsuela: és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).
Opereta: és un gènere musical teatral derivat de l'opera buffa que neix i es desenvolupa en el decurs del segle XIX, primer a París i posteriorment a Viena i Londres.
Vodevil: és un subgènere dramàtic que consisteix en una comèdia frívola, lleugera i picant que dóna lloc a errors i situacions còmiques, en les que s'alternen parts cantades amb números musicals.
Cabaret: és un tipus d'espectacle de varietats genera generalment nocturn que combina cançons i textos diversos, i pot incloure també l'actuació d'humoristes, il·lusionistes i altres números populars, d'entre els quals no podien faltar les ballarines lleugeres de roba.

 Fes una petita ressenya biogràfica de cadascun i una llista dels seus principals musicals (com a màxim has de triar 4, però han de ser famosos!). Inclou un vídeo del que consideris més conegut de cada compositor. 
Andrew Lloyd Webber: Baró Lloyd-Webber (Londres, Regne Unit 22 de març de 1948) és un compositor de teatre musical. Nascut a South Kensington, Anglaterra, és fill del compositor William Lloyd Webber i d'una mestra de música, Jean Hermione Johnstone Lloyd Webber, és germà de l'intèrpret de violoncel Julian Lloyd Webber. La seva primera esposa va ser Sarah Hugill amb qui va contreure matrimoni el 1972 i de la que es va divorciar en 1983. La parella va tenir dos fills, Imogen i Nicholas. El 1984 es va casar amb la cantant i ballarina Sarah Brightman. Principals musicals: Cats, Jesucrist Superstar, L'increïble abric en technicolor i The Woman in White.


dimarts, 15 de febrer del 2011

Activitat 4:

 compas de 2


compas de 6


compas de 2


compas de 6
Activitat 3:


Modelar el temps
El director és com un escultor que treballa amb una matèria: el temps que flueix. Ha de tenir el sentit de la proporció i de l'equilibri.
Concertar
El director ha d'aprendre a marcar el el temps i a comunicar el caràcter de la música a cada compàs, trobar el tempo just i mantenir-ho (...). Ha de conèixer totes les notes, si no, no té dret a pujar al podi.
Comunicar
El director ha de tenir la capacitat de comunicar a l'orquestra la seva manera de pensar i de sentir la música amb tots els mitjans que té a disposició, braços, cara, ulls, dits i amb cada vibració de la seva persona. Amb batuta o sense, els seus gestos han de comunicar, anticipant-se al so, el significat precís de la música que interpreta.