Activitat 2: les obres per a piano del romanticisme

Els compositors romàntics no es troban còmodes amb l'estructura rígida de les peces clàssiques i crean noves formes musicals. La majoria de les composicions romàntiques per a piano tenen títols suggeridors que estan més relacionats amb l'expressió que amb l'estructura. Acostumen a ser peces curtes i d'un sol moviment. Busca les definicions de les següents tipus d'obres romàntiques:

• Balada : La balada és un gènere trobadoresc. Si ens centrem en criteris de versificació, on sols es tenen en compte els aspectes mètrics i no la frascanspansa, la literatura trobadoresca es pot dividir en balada i dansa.
• Romança sense paraules :
• Nocturn : El nocturn és una peça musical de caràcter i forma lliures que va sorgir al segle XVIII (període romàntic) i la qual ràpidament es va popularitzar.
• Barcarola : Una barcarola és una cançó popular, típica dels gondolers venecians, o una peça musical composta en aquest estil. En la música clàssica n'hi ha dos famosos exemples: la barcarola de l'òpera Els contes de Hoffmann, de Jacques Offenbach i la Barcarola en Fa sostingut major per a piano, de Frédéric Chopin.
• Impromptu : impromptu és una peça musical, normalment per a piano. La seva forma, sol esser bitemàtica (ABA): un tema A; un tema B en una altra tonalitat, i novament el tema A.
• Vals : El vals és un ball de saló i una dansa tradicional. Té un caràcter ternari (normalment escrit en compàs 3/4) i l'accent (o ictus musical) recau en el primer temps. És un ball de parella, en el qual en el primer temps s'obre diagonalment una cama, en el segon l'altra se li ajunta unint de nou els peus, i en el tercer temps es fa un petit pas sense desplaçament amb el primer peu. Després es repeteix el mateix començant amb l'altre peu.

EL ROMANTICISME (III). A LA RECERCA DE L'ART TOTAL

Activitat 1: escriu la definició dels gèneres següents
Gèneres vocals

Òpera (música + art dramàtic): L'òpera és un drama total o parcialment musicat que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral, i amb els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari).
Lied (música + poesia): Un ballet és una peça musical composta especialment per a ser interpretada a través de la dansa.
El lied (pl. lieder, cançó, en alemany) és un tipus de composició breu en alemany per a veu i piano. Va florir durant el Romanticisme, en el segle XIX, i va projectar-se durant la segona meitat del XX.

Gèneres instrumentals

Poema simfònic (música + literatura): Un poema simfònic és una obra d'origen extramusical, de caràcter poètic o literari, la finalitat de la qual és moure sentiments i despertar sensacions.
Ballet (música + expressió amb el cos i la dança): Un ballet és una peça musical composta especialment per a ser interpretada a través de la dansa.

EL ROMANTICISME (II). EXPRESSIÓ I MISTERI

Activitat 1 Inserta la imatge superior en el teu bloc i escriu almenys 3 característiques romàntiques.

1. els colors foscos.

2. l'home esta elevat.

3. ser el centre de la pintura.

EL ROMANTICISME (I). BEETHOVEN, EL PRIMER ROMÀNTIC

Activitat 1

A classe hem vist el film Copying Beethoven, i tot i que es tracta d'un producte de Hollywood és una bona mostra del caràcter i l'obra del compositor alemany. Respon el següent qüestionari en el teu bloc.

1. Quantes simfonies va escriure Beethoven? 9 simfonies
2. Els moments més importants de la pel·lícula estan dedicats a una simfonia, quina?
3. Es tracta d'una obra que contenia una particularitat, quina?
4. Quina creus que és l'escena principal del film? la que la copista l'ajuda a dirigir l'orquestra
5. Quan aquesta acaba és quan realment prenem consciència del que pot suposar el seu problema. Quin és aquest problema i com afecta al seu caràcter? és sort i com que no sent res, sovint s'enfada.
6. Què fa Beethoven per lluitar contra el seu destí? a beethoven li agradava molt la música, però ningu podia saber que estava sord. s'havia plantajat fins i tot el suicidi. a partir de que la gent ho va saber ell intentava seguir amb la música a partir de molts aparells quen l'ajudavan a concentrarse.
7. Llegeix aquest article i explica quina es creu que va ser la causa de la mort de Beethoven. Diu que segurament va morir enverinat per plom, suposadament perque li agradava molt menjar peix.
8. Quina és l'altra obra important d'aquesta pel·lícula (la que tanca i obre el film)? Per a quina agrupació instrumental està feta? Com l'accepta el seu públic? Quins canvis estètics proclama Beethoven? "La gran fuga", de corda
9. La figura del seu nebot és històrica. Com el veus tu?
10. A l'enterrament de Beethoven van anar més de 20.000 persones. Entre els que portaven el taüt hi havia un músic molt famós que va morir l'any següent. Qui era?. Inserta també una de les moltes reproduccions i quadres que s'han fet.

ELS TEMES DE LA FLAUTA MÀGICA

EL CLASSICISME (II): LA MÚSICA VOCAL - LA FLAUTA MÀGICA (3r trimestre)

Activitat 1: llegeix el text del periodista i professor Jaume Radigales "Mozart i la francmaçoneria", i contesta les preguntes relacionades:

• Busca en el diccionari de l'enciclopèdia catalana el significat de les paraules francmaçoneria i lògia i posa'l en tel teu bloc.
• La francmaçoneria (en francès francmaçonnerie i en anglès Free-Masonry) o maçoneria és un moviment social que es manifesta en una diversitat d'entitats independents, (generalment denominades individualment "Gran Lògia" o "Gran Orient") l'organització de base de la qual són les lògies, o agrupacions de francmaçons/es.
• En la terminologia maçònica, s'anomenen lògies o tallers els grups de base de la francmaçoneria. Les lògies es caracteritzen per un títol distintiu, sovint un número d'ordre i un Orient, és a dir el lloc on es reuneix la lògia.
• Quin és l'origen de la paraula "francmaçó"
• El terme francmaçó és d'origen francès, amb equivalents semblants en altres idiomes. Pres en préstec del anglès freemason. Està compost dels vocables: franc, (free en anglès) que significa lliure, i mason, que pot ser traduït com a constructor. Per consegüent, una traducció literal del mateix seria "constructor lliure".
• En quin any va entrar Mozart en la francmaçoneria i en quina ciutat?
• Mozart era francmaçó i ho va ser des de 1784, tot i que ja abans havia pres contacte amb membres de lògies, entre els que hi havia alguns dels seus millors amics. Les raons per les quals el compositor de Salzburg va entrar a formar part de les lògies vieneses respon d’una banda a la voluntat de Mozart de ser algú en el món social i intel.lectual de la Viena il.lustrada però també, cosa que de vegades s’oblida, a uns ideals de llibertat, igualtat i fraternitat que impregnen la personalitat i algunes de les partitures del músic, i no només les que va escriure per a les lògies.
• Quina edat tenia en aquell moment? (posa-hi també les dates de naixement i mort de Mozart)
• Els 34 anys. Mozart va néixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg, Àustria i El 5 de desembre de 1791 Mozart va morir als 35 anys, a Viena.
• Observa l'album de Picasa amb els símbols masònics. Busca el seu significat a l'article i comenta-ho.
• Quin és, segons el periodista J. Radigales, l'ideal del francmaçó?
• L’ideal del francmaçó és aconseguir un món d’ordre, perfecte i igualitari entre els homes i les dones, amb el rerefons arquitectònic del temple de Salomó, a Jerusalem.
• A l'article es parla dels diferents graus dels francmaçons. A quin va arribar Mozart?
• va arribar als tres articles.
• Quines són les tonalitats maçòniques i perquè?
• si, mi i la bemolls. Perque tenen tres alteracions. 
• Quins altres músics apareixen a l'article que també van ser francmaçons?
• Franz Joseph Haydn i Gottfried van Swieten
• Llegeix l'article "Los colores del Barça són masónicos" i escriu la teva opinió.
• 
  

Activitat 3: treballem la forma sonata
a) Escriu en el teu bloc l'esquema de la forma sonata tal i com l'hem treballat a classe.

| (Introducció) | Exposició       | Desenvolupament       | Recapitulació      | (Coda) |
                               
|                      |     I --> V       | modulacions......V      |      I  --> I          |      I      |
                 
|                      |        A            |             B                    |            A'          |             |
                        es crea tensió s'intensifica la tensió   es resol la tensió            

Activitat 4:
A classe hem treballat l'obra Eine kleine Nachtmusik (KV. 525)... Sitúa l'obra en la vida de Mozart (on la va fer, amb quines altres composicions coincideix, curiositats, etc.), després inserta el vídeo en el teu bloc, mira'l bé i respon les preguntes següents (també pots consultar les teves partitures):


 b) Instrumentació: quins instruments toquen...
   els instruments de corda: el violi, violoncel, viola i contrabaix
c) De quin segon a quin estan les següents parts?

• Tema A (exposició, 1r cop) 00:01-00:11
• Tema b1 (exposició, 1r cop) 00:22-00:30
• Tema b2 (exposició, 1r cop) 00:30-00:36
• Desenvolupament 01:43-3:19
• Pont (reexposició) 04:06-04:16
• Coda final (reexposició) 05:30-06:00

d) En quins temes està basat el desenvolupament?
e) En la coda final hi ha un petit joc musical. En què consisteix?
intenta tornar al principi del tema, però canvia algunes notes. Mozart era molt gracios i volia cridar l'atenció aixi.

EL CLASSICISME (I): LA MÚSICA INSTRUMENTAL 1

Activitat 1: llegeix el text precedent i fes en el teu bloc les activitats següents: 

• Explica la diferència entre "monarquies absolutes" i "despotisme il·lustrat". 
• La monarquia absoluta és aquell sistema de govern basat en el principi de què el sobirà (rei, emperador, tsar,...) ostenta el poder polític absolut i el despotisme il·lustrat és la forma de govern característica a l'Europa del segle XVIII i que hom podria resumir amb la frase de "tot per al poble però sense el poble". 
• Explica el significat de la frase "tot per al poble però sense el poble".
• significa que el gobern ho fa tot per el poble però sense contar amb ell ni amb la seva opinió.
• Observa el següent vídeo, inserta'l en teu bloc i escriu les seves idees principals.

          
Explica la ilustracció. Els fliosofs van criticar les formes del gobern,  moltes persones van lluitar per les ideas i a França van establir una república. 


Activitat 2: busca en el teu llibre les definicions de le següents formes musicals i escriu-les al teu bloc.

• Sonata clàssica: És una composició musical per a un instrument solista o conjunt instrumental de cambra, normalment en diversos moviments. Tota una serie de formes i procediments compositius des del segle XVI fins a les experiències més rupturístiques de l'actualitat van rebre el nom de "sonata".
• Simfonia clàssica: És –en el seu sentit més habitual i extens- una peça musical, més aviat extensa, normalment composta per a ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments. Simfonia no es refereix a una forma musical específica, sinó un gènere de la música orquestral per a ser escoltada preferentment a la sala de concerts.
• Concert clàssic: 
• Quartet de corda clàssic: És un conjunt instrumental de quatre instruments de corda, normalment dos violins, una viola i un violoncel, o bé una peça musical escrita per a aquest conjunt.

MÚSICA I ESCENA

Fixa't en la fotografia. De quin musical es tracta? Fes un petit resum de l'argument del musical. En quin altra obra està inspirat? Inserta  també un album de picasa amb els principals personatges i els seus noms en e teu bloc.
El musical es el de West Side Story. L'argument està basat en la història de Romeo i Julieta, de William Shakespeare, però adaptada als temps moderns: dues bandes de joves, els sharks, immigrants porto-riquenys, i els jets, nord-americans blancs, estan enfrontades. El conflicte sorgeix quan María, porto-riquenya, i Tony, nord-americà, s'enamoren.

MÚSICA I ESCENA

Stephen Sondheim: Stephen Joshua Sondheim, nascut el 22 de març de 1930, és un compositor i lletrista estatunidenc, especialitzat en el gènere del teatre musical. Va néixer a Nova York, criant-se a l'Upper West Side de Manhattan, i després a una granja de Pennsylvania, després que els seus pares es divorciessin. Mentre que vivia a Nova York, assistí a la Ethical Culture Fieldston School. La infància de Sondheim, al sí d'una família acomodada que vivia en un apartament del Central Park West, ha estat retratada com solitària. Es graduà a l'acadèmia militar de Nova York al 1946. Principals musicals: Saturday Night, West Side Story, Gypsy i Invitation to a March.


Leonard Bernstein: (Lawrence, Massachusetts, 25 d'agost de 1918 – 14 d'octubre de 1990), va ser un compositor, pianista i director d'orquestra estatunidenc. Va ser el primer director d'orquestra nascut als Estats Units que va obtenir èxit i reconeixement internacional.Bernstein va nàixer a Lawrence, Massachusetts, el 1918 en una família jueva procedent de Rivne actual óblast de Rivne Ucraïna. La seua àvia va insistir en posar-li el nom de Louis, però els seus pares sempre el van anomenar familiarment Leonard, nom que ell també s'estimava més. Va canviar oficialment el seu nom, de "Louis" a "Leonard", als setze anys. Principals musicals:  Peter Pan,  Un dia a Nova York, Wonderful Town i The Race to Urga.

MÚSICA I ESCENA

 Busca les definicions d'aquests gèneres al teu llibre o a internet i posa-les al teu bloc. 
Sarsuela: és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).
Opereta: és un gènere musical teatral derivat de l'opera buffa que neix i es desenvolupa en el decurs del segle XIX, primer a París i posteriorment a Viena i Londres.
Vodevil: és un subgènere dramàtic que consisteix en una comèdia frívola, lleugera i picant que dóna lloc a errors i situacions còmiques, en les que s'alternen parts cantades amb números musicals.
Cabaret: és un tipus d'espectacle de varietats genera generalment nocturn que combina cançons i textos diversos, i pot incloure també l'actuació d'humoristes, il·lusionistes i altres números populars, d'entre els quals no podien faltar les ballarines lleugeres de roba.

 Fes una petita ressenya biogràfica de cadascun i una llista dels seus principals musicals (com a màxim has de triar 4, però han de ser famosos!). Inclou un vídeo del que consideris més conegut de cada compositor. 
Andrew Lloyd Webber: Baró Lloyd-Webber (Londres, Regne Unit 22 de març de 1948) és un compositor de teatre musical. Nascut a South Kensington, Anglaterra, és fill del compositor William Lloyd Webber i d'una mestra de música, Jean Hermione Johnstone Lloyd Webber, és germà de l'intèrpret de violoncel Julian Lloyd Webber. La seva primera esposa va ser Sarah Hugill amb qui va contreure matrimoni el 1972 i de la que es va divorciar en 1983. La parella va tenir dos fills, Imogen i Nicholas. El 1984 es va casar amb la cantant i ballarina Sarah Brightman. Principals musicals: Cats, Jesucrist Superstar, L'increïble abric en technicolor i The Woman in White.

Activitat 4:

 compas de 2


compas de 6


compas de 2


compas de 6

Activitat 3:


Modelar el temps
El director és com un escultor que treballa amb una matèria: el temps que flueix. Ha de tenir el sentit de la proporció i de l'equilibri.
Concertar
El director ha d'aprendre a marcar el el temps i a comunicar el caràcter de la música a cada compàs, trobar el tempo just i mantenir-ho (...). Ha de conèixer totes les notes, si no, no té dret a pujar al podi.
Comunicar
El director ha de tenir la capacitat de comunicar a l'orquestra la seva manera de pensar i de sentir la música amb tots els mitjans que té a disposició, braços, cara, ulls, dits i amb cada vibració de la seva persona. Amb batuta o sense, els seus gestos han de comunicar, anticipant-se al so, el significat precís de la música que interpreta.

ACTIVITAT 2:
1. classicisme: violins, flautes, oboes, violes, trompetes, fagots, violoncels, contrabaix.
romanticisme: violins, flautes, oboes, violes, trompetes, fagots, violoncels, contrabaix, tuba, picolo, arpa, percusio.
modernisme: primers i segons violins, flautes, oboes, violes, trompetes, fagots, violoncels, contrabaix, tuba, picolo, arpa, percusio, piano.
barroc: violins, violes, trompeta, oboe, flauta, violoncel, contrabaix, clabeçi.

2. classicisime: fagots, trombons i timbals.
romanticisisme: picolo, trombones, percusions, arpes, clarinets, oboes.
modernisme: piano
barroc: violins, violes, trompeta, oboe, flauta, violoncel, contrabaix, clabeçi.

3. el classicisme.

4. els mateixos musics, anaven seguint la partitura.

SORTIDA PALAU DE LA MÚSICA (II): L'ORQUESTRA SIMFÒNICA

ACTIVITAT INICIAL:
L'orquestra no és un instrument, sino la suma de tots. Algunes virtuds de l'orquestra són:
· La varietat de timbres: és el punt fort de l'orquestra.
· Les possibilitats dinàmiques (la intensitat): des del pianissimo més imperceptible produït per un instrument sol, al fortissimo més aclaparador que aconsegueix un tutti amb percussió i metall, el crescendo més exagerat o els canvis més sobtats.
· La suma de personalitats: cada integrant aporta les seves qualitats. Moltes vegades la qualitat dels solistes de cada instrument determinarà si l'orquestra té interès o no.
· L'instrument que no es cansa: pot aconseguir sons que no acaben mai, així com representar obres que necessiten molt temps d'execució, com per exemple una òpera o un ballet.

Les dades principals del Palau de la Música:

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Brú, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Didac Massana i Pau Gargallo.
L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna.

John Barry (York, Yorkshire, 3 de novembre de 1933) és un compositor anglès de música de cinema.

Michael Nyman (Londres, 23 de març de 1944) és un compositor minimalista, pianista, llibretista, musicòleg, fotògraf i cineasta britànic. És sobretot conegut per les bandes sonores que va escriure durant la seva llarga col·laboració amb el cineasta britànic Peter Greenaway. La seva popularitat es va disparar després de compondre la banda sonora de la guardonada pel·lícula de Jane Campion El piano (1993), que no va ser nominada a l'Oscar tot i haver-ho estat per l'Acadèmia Britànica i per al Globus d'Or.

 

James Horner (14 d'agost de 1953, Los Angeles, Califòrnia) és un compositor de cinema estatunidenc nominat nou vegades per l'Oscar, aconseguint-ne dos per Titanic. Se'l distingeix per a la seva integració d'elements corals i electrònics en moltes de les seves bandes sonores, i per a l'ús freqüent d'elements musicals irlandesos (celta) tradicionals.

Enrico Nicola Mancini, conegut com Henry Mancini (Cleveland (Ohio, EUA) 16 d'abril de 1924 - Los Angeles (Califòrnia, EUA) 14 de juny de 1994) fou un músic estatunidenc, conegut per les seves composicions de bandes sonores tals com La Pantera Rosa o Hatari!, amb peces tan genials com Baby elephant walk, que es van fer molt cèlebres.




Nino Rota (Milà, 3 de desembre de 1911 - Roma, 10 d'abril de 1979) fou un compositor italià especialment conegut per la seva feina com a compositor de música per a pel·lícules, d'entre les quals cal destacar El Padrí (The Godfather, 1972), a més d'un bon grapat de col·laboracions amb el director italià Federico Fellini.




Ennio Morricone (Roma, Itàlia, 10 de novembre de 1928) és un compositor italià de música de cinema. És un dels compositors més prolífics amb aproximadament unes 300 bandes sonores al llarg de cinc dècades.




John Towner Williams (Floral Park, Nova York, EUA, 8 de febrer de 1932) és indiscutiblement el compositor de música de cinema més reeixit, popular i conegut de tots els temps. És el compositor elegit per a Steven Spielberg i el que ha rebut més nominacions a l'Oscar, empatat curiosament amb Alfred Newman en 45, vencent en cinc ocasions.





John Barry (York, Yorkshire, 3 de novembre de 1933) és un compositor anglès de música de cinema.

MÚSICA I CINEMA (II)

Max Steiner (Viena, Àustria, 10 de maig de 1888 - Hollywood, Califòrnia (Estats Units), 28 de desembre de 1971) fou un compositor de cinema austríac nacionalitzat nord-americà.





Alfred Newman (17 de març de 1900 - 17 de febrer, de 1970) fou un compositor estatunidenc, arranjador, i director de música per al cinema.
En una carrera que abraçava més de quaranta anys, Newman componia música per a més de dues-centes pel·lícules. Fou un dels compositors de cinema més respectats del seu temps, i actualment es considera un dels més grans en la història.





Miklós Rózsa (Budapest, Hongria, 19 d'abril de 1907 – Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, 27 de juliol de 1995) és un compositor de música de cinema.




Bernard Herrmann (Nova York, 29 de juny de 1911 - Hollywood, 24 de desembre de 1975), va ser un compositor estatunidenc de música de cinema. El seu debut el va fer gràcies a Orson Welles amb Ciutadà Kane i la seva col·laboració més coneguda i contínua va ser amb Alfred Hitchcock.




Elmer Bernstein (Nova York, Estats Units, 4 d'abril de 1922 - Ojai, Califòrnia, 18 d'agost de 2004) és un compositor de cinema nord-americà, guanyador de l'Oscar l'any 1967 per Millie, una noia modern.




Maurice Jarre (Lió, 1924 - Los Angeles, 2009) fou un compositor de cinema francès conegut sobretot per posar música a les pel·lícules de David Lean - Lawrence of Arabia (1962), Doctor Givago (1965), i Passatge a l'Índia (1984). Les tres bandes sonores guanyaren un Oscar.