ACTIVITAT 2:
1. classicisme: violins, flautes, oboes, violes, trompetes, fagots, violoncels, contrabaix.
romanticisme: violins, flautes, oboes, violes, trompetes, fagots, violoncels, contrabaix, tuba, picolo, arpa, percusio.
modernisme: primers i segons violins, flautes, oboes, violes, trompetes, fagots, violoncels, contrabaix, tuba, picolo, arpa, percusio, piano.
barroc: violins, violes, trompeta, oboe, flauta, violoncel, contrabaix, clabeçi.
2. classicisime: fagots, trombons i timbals.
romanticisisme: picolo, trombones, percusions, arpes, clarinets, oboes.
modernisme: piano
barroc: violins, violes, trompeta, oboe, flauta, violoncel, contrabaix, clabeçi.
3. el classicisme.
4. els mateixos musics, anaven seguint la partitura.
dimecres, 26 de gener del 2011
dimarts, 25 de gener del 2011
SORTIDA PALAU DE LA MÚSICA (II): L'ORQUESTRA SIMFÒNICA
ACTIVITAT INICIAL:
L'orquestra no és un instrument, sino la suma de tots. Algunes virtuds de l'orquestra són:
· La varietat de timbres: és el punt fort de l'orquestra.
· Les possibilitats dinàmiques (la intensitat): des del pianissimo més imperceptible produït per un instrument sol, al fortissimo més aclaparador que aconsegueix un tutti amb percussió i metall, el crescendo més exagerat o els canvis més sobtats.
· La suma de personalitats: cada integrant aporta les seves qualitats. Moltes vegades la qualitat dels solistes de cada instrument determinarà si l'orquestra té interès o no.
· L'instrument que no es cansa: pot aconseguir sons que no acaben mai, així com representar obres que necessiten molt temps d'execució, com per exemple una òpera o un ballet.
L'orquestra no és un instrument, sino la suma de tots. Algunes virtuds de l'orquestra són:
· La varietat de timbres: és el punt fort de l'orquestra.
· Les possibilitats dinàmiques (la intensitat): des del pianissimo més imperceptible produït per un instrument sol, al fortissimo més aclaparador que aconsegueix un tutti amb percussió i metall, el crescendo més exagerat o els canvis més sobtats.
· La suma de personalitats: cada integrant aporta les seves qualitats. Moltes vegades la qualitat dels solistes de cada instrument determinarà si l'orquestra té interès o no.
· L'instrument que no es cansa: pot aconseguir sons que no acaben mai, així com representar obres que necessiten molt temps d'execució, com per exemple una òpera o un ballet.
Les dades principals del Palau de la Música:
El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Brú, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Didac Massana i Pau Gargallo.
L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna.
L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna.
dilluns, 17 de gener del 2011
John Barry (York, Yorkshire, 3 de novembre de 1933) és un compositor anglès de música de cinema.
Michael Nyman (Londres, 23 de març de 1944) és un compositor minimalista, pianista, llibretista, musicòleg, fotògraf i cineasta britànic. És sobretot conegut per les bandes sonores que va escriure durant la seva llarga col·laboració amb el cineasta britànic Peter Greenaway. La seva popularitat es va disparar després de compondre la banda sonora de la guardonada pel·lícula de Jane Campion El piano (1993), que no va ser nominada a l'Oscar tot i haver-ho estat per l'Acadèmia Britànica i per al Globus d'Or.
James Horner (14 d'agost de 1953, Los Angeles, Califòrnia) és un compositor de cinema estatunidenc nominat nou vegades per l'Oscar, aconseguint-ne dos per Titanic. Se'l distingeix per a la seva integració d'elements corals i electrònics en moltes de les seves bandes sonores, i per a l'ús freqüent d'elements musicals irlandesos (celta) tradicionals.
dimarts, 11 de gener del 2011
Enrico Nicola Mancini, conegut com Henry Mancini (Cleveland (Ohio, EUA) 16 d'abril de 1924 - Los Angeles (Califòrnia, EUA) 14 de juny de 1994) fou un músic estatunidenc, conegut per les seves composicions de bandes sonores tals com La Pantera Rosa o Hatari!, amb peces tan genials com Baby elephant walk, que es van fer molt cèlebres.
Nino Rota (Milà, 3 de desembre de 1911 - Roma, 10 d'abril de 1979) fou un compositor italià especialment conegut per la seva feina com a compositor de música per a pel·lícules, d'entre les quals cal destacar El Padrí (The Godfather, 1972), a més d'un bon grapat de col·laboracions amb el director italià Federico Fellini.
Ennio Morricone (Roma, Itàlia, 10 de novembre de 1928) és un compositor italià de música de cinema. És un dels compositors més prolífics amb aproximadament unes 300 bandes sonores al llarg de cinc dècades.
John Towner Williams (Floral Park, Nova York, EUA, 8 de febrer de 1932) és indiscutiblement el compositor de música de cinema més reeixit, popular i conegut de tots els temps. És el compositor elegit per a Steven Spielberg i el que ha rebut més nominacions a l'Oscar, empatat curiosament amb Alfred Newman en 45, vencent en cinc ocasions.
John Barry (York, Yorkshire, 3 de novembre de 1933) és un compositor anglès de música de cinema.
Nino Rota (Milà, 3 de desembre de 1911 - Roma, 10 d'abril de 1979) fou un compositor italià especialment conegut per la seva feina com a compositor de música per a pel·lícules, d'entre les quals cal destacar El Padrí (The Godfather, 1972), a més d'un bon grapat de col·laboracions amb el director italià Federico Fellini.
Ennio Morricone (Roma, Itàlia, 10 de novembre de 1928) és un compositor italià de música de cinema. És un dels compositors més prolífics amb aproximadament unes 300 bandes sonores al llarg de cinc dècades.
John Towner Williams (Floral Park, Nova York, EUA, 8 de febrer de 1932) és indiscutiblement el compositor de música de cinema més reeixit, popular i conegut de tots els temps. És el compositor elegit per a Steven Spielberg i el que ha rebut més nominacions a l'Oscar, empatat curiosament amb Alfred Newman en 45, vencent en cinc ocasions.
John Barry (York, Yorkshire, 3 de novembre de 1933) és un compositor anglès de música de cinema.
dilluns, 10 de gener del 2011
MÚSICA I CINEMA (II)
Max Steiner (Viena, Àustria, 10 de maig de 1888 - Hollywood, Califòrnia (Estats Units), 28 de desembre de 1971) fou un compositor de cinema austríac nacionalitzat nord-americà.
Alfred Newman (17 de març de 1900 - 17 de febrer, de 1970) fou un compositor estatunidenc, arranjador, i director de música per al cinema.
En una carrera que abraçava més de quaranta anys, Newman componia música per a més de dues-centes pel·lícules. Fou un dels compositors de cinema més respectats del seu temps, i actualment es considera un dels més grans en la història.
Miklós Rózsa (Budapest, Hongria, 19 d'abril de 1907 – Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, 27 de juliol de 1995) és un compositor de música de cinema.
Bernard Herrmann (Nova York, 29 de juny de 1911 - Hollywood, 24 de desembre de 1975), va ser un compositor estatunidenc de música de cinema. El seu debut el va fer gràcies a Orson Welles amb Ciutadà Kane i la seva col·laboració més coneguda i contínua va ser amb Alfred Hitchcock.
Elmer Bernstein (Nova York, Estats Units, 4 d'abril de 1922 - Ojai, Califòrnia, 18 d'agost de 2004) és un compositor de cinema nord-americà, guanyador de l'Oscar l'any 1967 per Millie, una noia modern.
Maurice Jarre (Lió, 1924 - Los Angeles, 2009) fou un compositor de cinema francès conegut sobretot per posar música a les pel·lícules de David Lean - Lawrence of Arabia (1962), Doctor Givago (1965), i Passatge a l'Índia (1984). Les tres bandes sonores guanyaren un Oscar.
Alfred Newman (17 de març de 1900 - 17 de febrer, de 1970) fou un compositor estatunidenc, arranjador, i director de música per al cinema.
En una carrera que abraçava més de quaranta anys, Newman componia música per a més de dues-centes pel·lícules. Fou un dels compositors de cinema més respectats del seu temps, i actualment es considera un dels més grans en la història.
Miklós Rózsa (Budapest, Hongria, 19 d'abril de 1907 – Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, 27 de juliol de 1995) és un compositor de música de cinema.
Bernard Herrmann (Nova York, 29 de juny de 1911 - Hollywood, 24 de desembre de 1975), va ser un compositor estatunidenc de música de cinema. El seu debut el va fer gràcies a Orson Welles amb Ciutadà Kane i la seva col·laboració més coneguda i contínua va ser amb Alfred Hitchcock.
Elmer Bernstein (Nova York, Estats Units, 4 d'abril de 1922 - Ojai, Califòrnia, 18 d'agost de 2004) és un compositor de cinema nord-americà, guanyador de l'Oscar l'any 1967 per Millie, una noia modern.
Maurice Jarre (Lió, 1924 - Los Angeles, 2009) fou un compositor de cinema francès conegut sobretot per posar música a les pel·lícules de David Lean - Lawrence of Arabia (1962), Doctor Givago (1965), i Passatge a l'Índia (1984). Les tres bandes sonores guanyaren un Oscar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)